Cava d’anunci
Diuen els directament afectats que això del boicot als productes catalans va de veres. Resulta que els nostres amos es fan els ofesos amb la gosadia i les males intencions d’aquesta colla d’insolidaris i submissos catalans que viuen al noroeste d’allà dalt i ja no volen, han decidit, comprar-nos el cava del Penedès, els calçots de Valls, el vi del Priorat i qui sap, potser també l’Aigua de Ribes (aigua que, per cert, ja fa molts anys que ha de vendre més enllà de l’Ebre sense l’ofensíssim punt de la i amb les quatre barres ja que sinó les seves vendes se’n resenteixen considerablement)
"La pela és la pela i no entén d’ideologies". Mentida. Tot, també la pela, pot embrutar-se d’ideologies que busquen només la mort de l’adversari. Abans, fa poc, ho tenien tan clar com ara i cada cinquanta anys ens bombardejaven la capital. Ara menteixen deliberadament i escampen la por i l’odi per allà on passen. Han civilitzat, diguéssim, les seves pràctiques assassines.
Ara els del cava Freixenet (que, per cert, etiqueten només i només faltaria en la llengua d’Aznar) tot i assegurar que venen el 80% dels seus productes fora d’Espanya es gastaran una bona milionada més amb l’agressiva campanya publicitària d’aquestes festes per compensar les previsibles pèrdues econòmiques. No ens hauria de resultar difícil d’imaginar un suposat anunci de vint segons: el Boadilla (Boadella – Boadilla) disfressat de torero progre, i acompanyat per l’actriu Demi Moore, parlant en un perfecte espanyol de l’Empordanet. El brindis assajat i el tòpic de sempre felices fiestas – merry christmas per l’audiència del territorio nacional. Mentrestant musiqueta militar de fons i unes entranyables excuses de penediment i reconciliació, perdón – excuse me, por favor – please, pels suposats brots d’independentisme radical descontrolat que s’estan donant d’entre els habitants del seu rodal?
No, si encara li prepararé l’escenografia de la seva propera obra.
Exceptuan que hi ha més incidència amb el cava, que el que si fa és una baixada generalitzada del consum a la resta de l’Estat, a on les grans comercialitzadores s’han vullgut desmarcar, com a cava “espanyol”, per guanyar terreny a altres cellers al mercat estatal. (Vullc dir, que en general, abans dels boïcots i després,la gent que pot, aprecia un bon cava, abans que el cava “espanyol”). Això ja hi era.
A mesura que va desenvolupan-se la resta de l’Estat la elaboració de produccions autoctones, en competència amb els de Catalunya, ja anava produïnt-se una substitució paulatina, per productes del país de cada comunitat autonoma. Sen se haver cap de boicot.
Tot això del boicot m’ha fet rumiar, una vegada més, sobre la situació entre nosaltres i ells. A part del creixent odi visceral i radicalització que estan patint que, de fet patim nosaltres i tenen la barra d’acusar-nos’en, potser si rasquéssim una mica, no gaire,… no serà que en el fons aquest boicot té a més uns interessos econòmics? M’explico. Ja sé que no dic res de nou, però no és casualitat que just algunes de les productores espanyoles que se n’estan beneficiant, es trobin just al bressol d’alguns dels coneguts papanates que tant ens estimen i respecten? Seria un cas com el de l’AVE entre molts d’altres.
Potser si que l’augment de la competència ha fet que de manera natural les vendes de cava català anéssin baixant, però es tracta al meu parer d’una competència deslleial, ja que els mecanismes que utilitza no són del tot correctes, no us sembla? Per tant davant aquesta mala llet, prefereixo veure la nostra.