Adesiara
Tot i que va néixer l’any 2005 no es va presentar oficialment fins el desembre del 2007. La formen quatre persones que ja fa temps que treballen en el món editorial. El nom els ve de la voluntat de no editar massa –cosa que agraïm profundament- sinó de tant en tant autors grecollatins o clàssics moderns i contemporanis. Ja que no donen pressa als traductors el resultat final és de qualitat, brillant. És aquesta la gran pega de les traduccions, s’exigeixen per abans-d’ahir.
Té engegades tres col·leccions: D’ací i d’allà, que inclou narrativa, teatre i poesia; Vagueries, dedicada a l’assaig o a la novel·la filosòfica; i Aetas, que presenta obres bilingües d’autors clàssics grecollatins antics, medievals o renaixentistes.
Darrerament han publicat -preneu bona nota- “L’heresiarca i Cia.” de Guillaume Apollinaire i traduït per Elisenda Galobardes i “La meva ignorància i la de molts altres” de Francesco Petrarca i traduït per Laura Cabré.
Editorials com Adesiara posen mel a la llet, melmelada a la torrada, qualitat a la mediocritat imperant i apugen la qualitat de l’edició en llengua catalana un bon tros prou amunt.
“Ara i adés li agarra el mal”. No pas a aquesta editorial.
[Publicat al número de juny del 2010 de la revista LITERATA]