Domicili provisional

Llegeixo a Vilaweb que el Rubalcaba ha dit que “si [els catalans] volen trencar, ens trobaran en contra“.Cap novetat, doncs. Des de la recuperació de la “democràcia”, les grans decisions del PSOE han anat en contra dels interessos dels catalans. Em vénen a la memòria els següents, tot i que tenen entitats molt diverses:

• Les retallades al primer estatut
• La LOAPA
• La negativa i el menyspreu de José Bono per tal que el català es pugui parlar al congrés de diputats
• Les retallades al segon estatut
• El pacte Mas-Zapatero per rebaixar l’estatut
• El ribot del Guerra en arribar el segon estatut al congrés
• El recurs al Tribunal Constitucional contra l’estatut impulsat pel defensor del poble
• El manteniment d’un dèficit fiscal català insostenible, durant dècades
• Lligat amb l’anterior, insuficients inversions de l’estat a Catalunya, durant dècades.
• Juntament amb el PP, reformes “exprés” de la Constitució per tal de restar competències a les autonomies en qüestions pressupostàries.
• Votació PSOE-PP en contra el corredor mediterrani
• No descentralitzar la gestió dels aeroports, impedint que l’aeroport de Barcelona pugui desenvolupar totes les seves potencialitats.
• Pactes PP-PSOE (o les seves respectives sucursals) al País Valencià i les Illes per tal d’aprovar estatuts descafeïnats en temes de llengua, amb l’objectiu de reduir el català a una mera “perleta medieval”.
• (…) (cadascú que vagi afegint allò que recordi)

Per tot això, senyor Rubalcaba, no pot presentar-se dient que “si CiU vol negociar un millor encaix entre Catalunya i Espanya, tindrà el PSOE al seu costat, però altrament el tindrà en contra amb totes les conseqüències”. Quina diferència hi ha? No ens tracti d’imbècils, si us plau…