Vida secreta
Tafanejo en una botiga de discos, massa gran, i l’excés m’atabala. Fins que uns ulls m’atrapen els ulls des de la coberta ocre d’un cd. Eric Burdon acaba de publicar un disc nou,
My secret life, i el títol corrobora l’aire de testament que hi dóna la foto de l’home, revellit, desgastat. […]
Repasso mentalment els discos que he comprat els darrers mesos, i dubto si no m’estic tornant col·leccionista d’un nou subgènere, el de l’etern retorn de les velles glòries que mai no moren.
L’alegria serà més intensa després d’escoltar l’àlbum. El títol ve de la darrera cançó, una versió que t’estripa suaument d'”In my secret life” de Leonard Cohen. És una de les que tinc a mig traduir. Sabré acabar-les?, gosaré publicar-les?, algú em deixarà cantar-les? La resposta, potser, si se’m permet forçar la cosa, deu ser entre els versos de la darrera estrofa.
I buy what I’m told:
From the latest hit,
To the wisdom of old.
But I’m always alone.
And my heart is like ice.
And it’s crowded and cold
In My Secret Life.
Em mossego el llavi.
Compro el que em diuen:
Des del darrer encert,
Fins al seny del vell.
Però sempre estic sol.
I el meu cor és com gel.
I és ben ple i ben fred
En la vida secreta.