Oi?

Aquest diumenge s’ha clos al centre d’art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor l’exposició “Retalls de temps” de Stefano Puddu. Malauradament no va ser fins dissabte al vespre que hi vam poder fer cap i per tant aquesta nota no podrà tenir gaire efecte promocional…

En un primer espai Puddu ha aplegat una petita antologia de collages, com aquesta platja que no em vaig saber estar de retratar:

L’última peça de la sèrie era “Se taccio”, el nostre sedàs, que Stefano ha penjat amb el meu “Tríptic” per ombra.

Un contenidor presidia la segona sala. Si hi remenaves dins, entre retalls de rebuigs d’obres, t’hi anaven sorprenent unes quantes peces i notes i apunts. El contenidor esdevé capsa de sorpreses: aquí, i arreu, es capgira el que signifiquen les coses. “Fam de sentit” n’és el nom.

Les altres instal·lacions de la segona sala giraven totes, d’una manera o d’una altra, a l’entorn de la recerca de sentit. Una, sobretot, amb una càrrega encoratjadora d’ironia, d’il·lusió i d’esperança. O això em va semblar. Eren una vintena o una trentena de llibres-papallona, un mòbil simple i rotund.

I interactiu. Vaja, que convidava a bufar per descobrir-ne el moviment…