En modest reconeixement, em ve de gust recordar aquí tres moments Cahner viscuts com a director de la Institució de les Lletres Catalanes. El primer fa referència a la continuïtat de la Fundació Pere Coromines, fundada per Joan Coromines i continuada per Cahner, que n’havia fet una de les seves cases.
Els altres dos recullen moments d’homenatge. D’entrada, el pobre succedani que aleshores es va poder oferir a la reivindicació justíssima de la concessió de la medalla d’or de la Generalitat, el bateig amb el seu nom d’una sala d’exposicions que ara mateix, per reblar-ho, ja no existeix. Finalment, la petita crònica de l’acte d’homenatge de Joan Tres, amb tants d’altres, va impulsar a Sant Cugat quan la salut ja li declinava acceleradament.
Els podeu llegir aquí: