Oi?

La revista Tornaveu poètic (Poemes en veu pròpia), que manté Enric Umbert-Reixach, m’ha convidat a dir-los un poema i he escollit “La clau”, fins ara inèdit, que fa així:

La  clau
 
Dins el calaix, la clau antiga et crida,
una rampoina més entre rampoines:
les dents de llet, un ble de rínxol mort,
un cromo brut, un pinyol foradat,
un clavell sec, un sobre esgrogueït,
uns fulls en blanc, la ploma despuntada…

Dins el calaix, que ja no obres mai,
deixa la clau una ombra de rovell.
Ja no hi deu ser aquell pany que abans obria,
potser tampoc la porta que tancava,
ni aquella veu que en sentir-la somreia.
Però al calaix la clau deses encara.