Oi?

Divendres a l’antiga casa de senyors Ca n’Ametller de Molins de Rei vam presentar Tornar és lluny, el llibre de versos amb què Francesc Garriga va obtenir el darrer premi Carles Riba. […]

Un llibre que culmina, per ara, aquest “únic poema” –en paraules de Marc Romera al pròleg de Temps en blanc– que Garriga ha anat escrivint d’ençà dels darrers anys cinquanta, sense pressa, i que fins avui s’ha estès per dotze llibres. Vaig mirar de fer-hi un recorregut ràpid, per descobrir algunes de les constants dels versos de Garriga i, així, alguns aspectes, també, del seu mestratge.

Em ve de gust copiar-ne aquí tres poemes, on em sembla que apunten la serenitat davant el pas del temps, l’esperit lliure i el compromís amb l’altre que caracteritzen la seva veu:

per sempre no és pas lluny.
per sempre és ara.
el que és lluny és tornar.

de mi a mi
quin llarg viatge!

que inútil sense un tu,
sense un nosaltres.

recull la llum si encara és clar.

les mans d’un vell són sàvies
i tenen fam.
són fam.

carícia de fam,
la mà de cap al tard.