Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Toni Catany

Dimarts va negrejar: ens vam llevar amb la notícia de la mort de Cahner, i al vespre se sabia que també s’havia apagat l’ull de Toni Catany. […]

Hi ha morts que et toquen més, i no sempre saps o pots explicar per què. Si no ho recordo malament, no vaig conèixer Toni Catany fins l’any 2007, quan preparàvem una nadala per a la Institució dedicada a Blai Bonet i se’ns va acudir que el fotògraf de Llucmajor la podia il·lustrar amb traça.

No ens vam equivocar: del calaix de Catany va sortir una mena de natura morta, una marina, absolutament excepcional. La reprodueixo aquí, amb el poema del de Samtanyí al dors.

I en va sortir una mena d’afecte callat, que devia ser molt d’ell: discret, sense cap afany de protagonisme, la salutació cada vegada que des d’aleshores coincidíem en algu indret va ser cordial i afable, com surt de dins als que són més grans.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Veus per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent