Territoris
Si no he entès malament el que proposen els savis redactors del nou manifest cínic, n’hi ha uns quants que hem deixat de ser ciutadans espanyols i en endavant serem considerats territoris sense drets. […]
Perquè resulta que “son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüísticos, no los territorios ni mucho menos las lenguas mismas”, diuen. I això després d’argumentar sense vergonya que els ciutadans tenen dret a expressar-se, a rebre educació i a ser atesos en espanyol siguin on siguin. Donant per descomptat que, en canvi, aquest dret no el té qui vulgui expressar-se, rebre educació o ser atès en català, que deu ser el vernacle digne a tot estirar de ser conservat en família, com sempre han defensat els falangistes benpensants.
Cartesià com miro de ser, dedueixo, doncs, que no sóc un ciutadà sinó un simple i impersonal territori. I deu ser per això mateix que sofreixo amb pacient passivitat que em sollin una vegada i una altra, en nom d’un bé suposadament comú que mai no és meu, i gairebé sempre amb la mateix artilleria avorrida.