Publicat el 14 de desembre de 2007
Tendresa
L’escena té lloc a tocar d’un centre de dia per a vells. Ell setanteja. Ella sembla més gran. En deu ser la mare. O la dona. […]
Ell l’ha ajudada a baixar del cotxe. Ella ja s’ha alçat i s’hi repenja amb totes dues mans. Ell, cara ferrenya, expressió colrada, li ha posat bé l’abric i la bufanda. Ella, mirada de dubte, boca espantada, es deixa fer.
De seguida aniran cap al centre, on ella passarà el dia, potser assajant jocs infantils per endarrerir el moment de deixar de ser persona, per aferrar-se dignament a això de la vida. Abans, però, ferreny, colrat, ell li passa la pinta pels cabells. Delicat, amb tendresa, atent al bon aspecte de la dona. Atent, també així, a la seva dignitat.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Paraules per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent