Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Publicat el 28 de juny de 2016

Sondejos

Una de les sorpreses d’aquest matí ha estat obrir el diari i llegir l’article de l’amic i narrador Josep M. Fonalleras, que ha estirat tant com es deixava, i bé, una piulada meva de fa uns dies. Diu en Fono: […]

Sondejos
Josep M. Fonalleras

L’amic i poeta Oriol Izquierdo em fa la següent reflexió: «¿I l’obsessió de voler saber què ha passat en comptes d’esperar a saber-ho? Les enquestes a peu d’urna responen a una patologia: Curem-nos-en». Té raó. Sabem (i aquest diumenge n’hem viscut un exemple diàfan) que l’únic resultat que compta és el de l’escrutini final. Això ho diuen —fent cas del manual— els perdedors i els guanyadors hipotètics del sondeig. Els primers, perquè compten que riuran els darrers, i els segons, perquè no hi ha res pitjor que celebrar una victòria que acaba essent un fracàs. I, tot i això, no podem deixar d’estar enganxats a la precipitació. És una patologia, com diu l’Oriol. Com que sabem que, en el moment de tancar els col·legis electorals, ja no hi ha res a fer, ja està tot dat i beneït, aleshores, en aquest afany d’avançar-nos als esdeveniments, desitgem saber què amaguen les urnes. Són aquells instants quàntics en els quals encara no és segur que el gat estigui viu o mort, o totes dues coses alhora. És dins la capsa —com el resultat de les votacions— amb tot un món de possibilitats per endavant.

Després es produeix un efecte pervers. Els que guanyaven amb el sondeig fan cara de perdedors quan se sap la veritat de l’escrutini. I a la inversa. La decepció del perdedor anunciat es torna alegria desbocada. No volem marge per a la sorpresa i resulta que és la sorpresa qui ens agafa del coll i ens estira les orelles.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cosa pública | s'ha etiquetat en , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent