
“Feia segles que no el tocaven. Se’n va adonar aleshores, de com era d’important aquest detall d’aparença insubstancial. Ser tocat. Estar viu perquè algú altre posa alguna part del seu cos en alguna part del teu cos. Sentir-se així el va ressuscitar.”
A L’àguila negra, de Joan Carreras