Senyera
Gest testimonial d’un gest testimonial, si voleu, hem penjat la senyera al balcó. […]
Vagi com vagi demà –sóc dels que considera que un 30% seria una participació molt significativa–, estic convençut que, com qui no ho vol, i amb l’encert de fer-ho fora de guió, la roda ha començat a girar i, ni que pugui anar girant lentíssima, difícilment s’aturarà. M’agrada com ho explicava Francesc-Marc Álvaro i em sorprèn i m’il·lusiona com ho observen des de fora: ahir, a Terrassa, durant la Nit de Santa Llúcia va haver de ser un quebequès qui, desacomplexadament, en recollir el seu premi, ens fes adonar que sí, que va de veres.
Hem penjat la senyera, doncs, per portar una mica la festa d’aquest cap de setmana a la vora de casa. No dubto gaire que al barri no en veurem cap més, que molts ni se n’adonaran o es pensaran que festegem alguna celebració privada. És tan lluny, alhora, el 25 d’abril…