Aquests dies he descobert el nou Hospital de Sant Pau (i de la Santa Creu: segons el rètol exterior, aquesta tercera ubicació continua recordant els noms històrics tot i la modernor de les instal·lacions). […]
I m’hi ha cridat l’atenció algun aspecte de la senyalització. Una mica les marques a terra que indiquen determinats camins, segur que amb la intenció de reduir la desorientació dels visitants, i que són només un eco –m’agradaria veure-hi fins i tot, potser, implícitament, un homenatge– de les línies de colors que traçaven els itineraris entre pavellons pels passadissos subterranis que els unien en l’espectacular complex modernista de Domènech i Montaner. També la designació dels actuals pavellons, que ha reemplaçat la selecció intencionada del santoral (sant Cosme i sant Damià, sant Salvador i sant Leopold, sant Jordi i santa Apol·lònia…) per l’asèpsia, tan d’avui en dia, de l’estricte alfabet: A, B, C, D, E.
Però, sobretot sobretot, la icona d’aquesta fotografia: una prominent embarassada, que pobla en abundància diversos camins. I que destaca, també, per l’absència d’altres indicacions gràfiques –potser un embut, en la segona línia del rètol que vaig retratar?–. Per què només hi ha dibuixades gestants tant evidents?, et tempta de preguntar-te. Fins que en veus passar alguna que camina, amb parsimoniosa urgència, amb un acompanyant per crossa carregat de bosses, mirant d’arribar a terme abans no sigui l’hora.