Oi?

M’ho esperava. Ho temia. Sabia que era només qüestió de temps. Tota aquesta nova dèria, d’altra banda tan raonable, per fer visible la nostra llengua a Europa, al món, ens ha d’acabar portant disgustos. Ja hi som. […]

Miro què diuen les darreres notícies d’un diari de Barcelona per si de cas hi havia cap novetat de relleu, i patam: "España pide a la UE que reconozca el catalán, el gallego, el euskera y el valenciano". El Moratinos vinga a empènyer perquè el valencià sigui llengua reconeguda, i quan diu el valencià no fa referència d’una altra manera al català, és clar, sinó a "la quarta llengua autonòmica", per dir-ho en termes ben barbàrics.

Per si de cas és el diari que no ha recollit prou bé la cosa aquella del "cambio de talante", vaig a la font, i què et pensaves, allí ho tens, fil per randa, paraula per paraula. Aviam com apareix demà la cosa, si apareix, en l’edició en paper del diari.

Encara no prou satisfet, decideixo provar sort a l’altra agència, i tres quarts del mateix. La font de les fonts, doncs, el govern espanyol, doncs, és a punt de fer-nos amb tota la seva nova simpatia el favor que ens faltava. Durà la secessió lingüística al tauler internacional. I encara gràcies.

Encara no fa dos dies celebràvem la Diada amb una dignitat gairebé d’Estat. I ja ho veus.