Algú m’havia parlat amb fascinació d’
Ayurveda, posant aquells ullets que de vegades posem quan ens sembla que ens ha estat revelada una veritat.
[…]
I ara que torno del cinema cap a casa em sento més aviat perplex. Perquè tots els gurús, o gairebé tots, somreien molt, sí, i eren molt amables, tots, o gairebé tots. Però l’actitud davant la malaltia i davant la medicina eren semblants, massa semblants, a les actituds corresponents al nostre massa mesquí, tan atrafegat i repudiadíssim Occident.
Metge i gurú són dipositaris exclusius del saber científic, que és com qui diu màgic. La malaltia és una anomalia a eradicar, la malaltia o les ferides. I la curació, que és l’única perspectiva que es contempla com a possible, és viscuda com un miracle.
A Ayurveda tot té remei. Només se’ns parla, i en veiem alguns casos, de càncers curats, les ferides es tanquen com per art d’encantament i fins i tot hi ha tractaments per a la paràlisi cerebral o el nanisme. Ni un error, ni un fracàs, ni un mort, ni un.