Redireccionar
Els titulars del "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio engeguen la bateria de notícies velles tan habitual d’aquests dies -que si l’Estatut cap a la dreta o una miqueta a l’esquerra, que si els papers ara van i ara vénen, que si els preus d’això pugen i els d’allò encara pugen més- i, com la cosa més normal, deixen caure aquest: les autoritats londinenques miren de redireccionar un cetaci perdut al riu Tàmesi. […]
El fet és insòlit, sí. Es veu que l’animal ha perdut el nord i ara vés i ajuda’l a trobar la sortida a mar, que una mena de catxalot cap d’olla no el pots posar a la peixera i transportar-lo amunt i avall. Deu ser per això que la locutriu ha escollit el verb que ha escollit per mirar endavant: redireccionar, cal que els experts redireccionin la bestiota, ha dit.
Aleshores és quan pots pensar si la bèstia extraviada no és un senyal d’alguna potència preclara per als nostres inexhauribles negociadors: la clau de volta per a tantes reunions bilaterals d’una banda i quatribarrades de l’altra deu ser una solemne redirecció! Només cal decidir qui és que fa el paper del cetaci, pobre catxalot cap d’olla.
Potser Convergència i Unió, que per a alguns observadors mal intencionats només posa pals a les rodes per evitar que el tripartit es faci amo i senyor de l’èxit, si arribava? Potser Esquerra, que estaria obsedida a trobar encara més pèls als ous que Convergència per no ser mai menys? Potser el PSOE i el govern espanyol -i amb ells el PSC que va fent de comparsa ara aquí ara allí-, que no acaben de gosar atendre les raons de l’abassegadora majoria del Parlament català?
No dubtaria gaire a veure que, de tots tres actors de la cosa, el qui fa més paper de catxalot són els socialistes, atrapats per tantes ribes, aquí la maragalliana allà la ibarresca, a la dreta la salmantina, al sud el capità de Melilla, i enllà trobaríem una altra amenaça, i més amunt encara una altra. Pobre cetaci, ¿qui serà el valent que el redireccioni cap a mar obert, abans no prengui mal o ens en faci prendre?