“Que no mori la llum…”
Ara Llibres ha fet coincidir la data de Tots Sants amb la publicació de la tercera antologia temàtica (cinquanta poemes d’alta ajuda literària, com ara llegireu que se’n pot dir) de Jaume Subirana. […]
Es tracta de Que no mori la llum. 50 poemes per a funerals, entre els quals hi ha el meu “Despertar“. Avui en Fono en parla així a El Periódico:
L’unica salvació possible
JOSEP MARIA FONALLERAS
Avui
és el dia dels fidels difunts. El dia dels morts. La commemoració s’ha
desplaçat cada dia més cap al dia 1, per una qüestió pràctica i per les
influències que tots sabem, però el dia 2, a diferència del primer dia
del mes (una festa grossa), ens acosta més a la solitud, al desert
paorós que crea la desaparició. S’estén davant nostre, com una boira
inclement, el trist novembre sense esperança, i aquest dia 2 en
simbolitza, farcit de buidor, la pesada càrrega dels absents.
Però no els volia parlar de morts, sinó de vius. De poetes vius que antologuen poetes vius i morts, com ha fet Jaume Subirana amb la seva última selecció. En una tan ajustada i precisa data, Subirana publica (a Ara Llibres) Que no mori la llum. 50 poemes per a funerals.
És la tercera entrega del que podríem anomenar «la família dels 50»,
manuals d’alta ajuda literària, festius, arravatats o tràgics. Abans,
la delicada tria de poemes de Nadal i l’afirmativa aposta de poesia
amorosa. Ara, mig centenar de composicions intenses, emotives, fredes,
filosòfiques, distants, corprenedores, espirituals i materials sobre la
mort. Hi ha clàssics, com Dylan Thomas i Auden (amb el seu insuperable Blues funeral), i com Maragall, és clar, i aportacions recents, com l’esquerdat rés íntim d’Oriol Izquierdo.
Servirà per a moltes coses, aquest llibre. Per renovar la immutable
oferta de les funeràries, per exemple. Per gaudir de la lectura sense
cap més ànim que el de la satisfacció personal. I, sobretot, per
informar-nos que tots els poetes que han parlat de la mort, que l’han
blasmat o que hi han lluitat, que han perdut, tots ells, ens informen
d’una sola veritat: els poemes que Jaume Subirana ha triat per als funerals són una lliçó de com la literatura ens acosta a la vida. L’única salvació possible.