El 2025 ja és aquí i ha arribat carregat d’auguris peculiars vista la singularitat matemàtica de la xifra. Com som, l’ésser humà, que ens perd la màgia que veiem, que volem veure, fins i tot rere les convencions més arbitràries.
O no ho és que aquest any sigui el 2025 i no el 311 després de la caiguda de Barcelona o el 3355 després de la mlort de Nefertiti? És com tot allò de l’efecte 2000 que ens va fer ballar una mica el cap quan el canvi de mil·lenni, no l’informàtic, vull dir, sinó l’allau de mil·lenarismes que ens van caure al damunt.
Té gràcia, sí, tot això del quadrat perfecte de 45, i que el 2025 també surti del quadrat de la suma del 0 al 9, o de la suma del cub del 0 al 9, o del producte del quadrat de 3 i el quadrat de 5, i encara hi ha més combinacions possibles.
En qualsevol cas, ha arribat un nou any i, tot i l’esforç de no deixar-me arrossegar per l’autoengany dels bons propòsits, aquest any també me’n faig:
Que sapiguem no esguerrar i redreçar tot el que depengui de nosaltres.
Que siguem capaços de plantar cara al mal i resistir als atacs vinguin d’on vinguin.