En català, quan una cosa es fa estreta en dèiem que s’estreny. Quin substantiu deriva del verb estrènyer? Estrenyiment, és clar. […]
Però es veu que per al ciutadà mitjà, o si més no per al qui li ha de posar senyals a la via, la paraula estrenyiment està massa estretament lligada a una determinada i desagradable situació fisiològica.
Deu
ser per això que en un punt de la Ronda de Barcelona on les obres
redueixen l’amplada dels carrils s’hi llegeix un rètol forçat: "Atenció
Obres Estretament de calçada". I hi diu estretament, que és un adverbi d’ús prou comú, com demostra el paràgraf anterior, i no estretiment, que seria el subtantiu ben derivat del verb estretir, això és estrènyer. La solució és incorrecta, sí, però sobretot lletja i forçada.
Com
hauria senyalitzat el cas algú amb més sentit de la llengua i menys
dependència de l’estret llenguatge administratiu? Mira que era fàcil:
"Atenció Obres La calçada s’estreny". I aleshores reduiries la marxa
sense ni adonar-te’n.