My God
Diu que a mig Europa s’ha desfermat una batalla entre els partidaris
d’afirmar públicament l’existència de Déu i els partidaris de negar-la.
[…]
Les forces de xoc, per ara incruent, dels contendents són alguns autobusos metropolItans, mercenaris que posen el seu espai a disposició d’uns i altres perquè hi ostentin els lemes respectius. La batalla, doncs, és clar, no és pròpiament teològica ni filosòfica, no és dialèctica ni es desplega amb les armes de la racionalitat, no pretén ser científica ni tan sols és esotèrica. No, la batalla té lloc en l’espai abassegador del màrqueting. Segur que, en el fons del fons, deu ser una estratègia dels publicitaris per guanyar notorietat pública en aquesta època de crisi econòmica que els augura vaques magres…
Sigui com sigui, aviat veurem autobusos pancarta ben pintorescos. Aclarirem mai qui hi ha al darrere? Són de veres les aparents esglésies d’ateus i les aparatoses associacions cristianes que signen una campanya i l’altra? És potser alguna agència desvagada o un col.legi professional lluint múscul d’originalitat?
No ho sé, però intueixo que si Déu existís es posaria les mans al cap. O potser encara pagaria agraït el pla de mitjans.