La ràdio parla d’una gent, em sembla que diuen que budistes, que es veu que s’han tancat tres anys en una casa i ara en surten. I anuncia unes entrevistes per d’aquí una estona. […]
No les sento, però aquest anunci d’entrevistes crida poderosament l’atenció, gairebé com si fos un contrasentit. Aquesta bona gent s’ha aïllat de tot i del món durant un miler de dies, que ja són dies, per meditar i tal. I el primer que fan quan tornen al nostre món de tràfecs és accedir a posar-se sota el focus voraginós ?davant el micròfon, més exactament? dels mitjans de comunicació per jugar al ping-pong accelerat de la pregunta-resposta contra el temps. Quina estridència, oi?
Si no és que l’objecte de la meditació fos, precisament, preparar el cos i l’esperit per resistir el dur retorn al cafarnaüm diari, la tornada al mercat…