Oi?

El pròxim 4 d’octubre se celebrarà a Terrassa la III Fira del Llibre en Català. I, en el marc de l’ampli programa d’activitats que s’hi organitzen, dijous 18 de setembre es va inaugurar, a l’Alberg Vallparadís, l’exposició sobre en Massagran que la Fundació Folch i Torres i la Institució de les Lletres Catalanes van posar en circulació l’any del centenari del personatge.

M’hi van convidar a parlar una mica de la figura de Massagran i del seu autor, i això vam fer en una conversa intensa amb una vintena de persones.

Vam recordar l’encàrrec de Josep Baguñà, propietari d’En Patufet, a Josep M. Folch i Torres, encàrrec gràcies al qual el 1910 van néixer la novel·la i l’escriptor per a nois i noies més important que ha donat mai el país.

Vam recordar el camí fet per l’obra, ja fos a la “Biblioteca Patufet”, il·lustrada per Junceda, o en les adaptacions teatrals del mateix autor o les traduccions al castellà i a l’italià, l’adaptació en còmic durant els anys 80 i 90, a càrrec de Ramon Folch i Camarasa i Josep M. Madorell, la versió televisiva del 1995 o la reedició per Combel dels quinze àlbums de còmic en tres volums fa tot just un parell d’anys.

Vam preguntar-nos pels valors de l’obra, en aquests temps de neopuritanismes castradors, i vaig defensar la vigència de la mirada que transmet l’obra sobre la relació de l’home amb la natura, sobre el respecte als altres pobles i la possibilitat de construir escenaris de pau malgrat els enfrontaments atàvics, que és això, i no pas cap exercici d’imperialisme colonial pretensiós, el que proposa aquell projecte, carregat d’ironia i de bonhomia, de fer de les diverses tribus de negres una sola comunitat de katalanins.

Lluny de supremacismes, de complexos racistes o de nostàlgies romàntiques, el personatge de Massagran, escarransit i llargarut però encara més bonànima, encoratja el lector a viure l’aventura de l’amistat, el respecte i l’arrelament. Mireu si no n’és, de vigent i modern…