Deia que els passadissos dels cementiris amaguen tot d’històries que costa de no imaginar. Fins i tot en un de petit i tan d’abans, tan fora del temps com ho és el de Sant Genís dels Agudells, en podeu trobar més que no sembla. Posem-hi un exemple. […]
Llegim una làpida que diu, només:
No sabem si va acabar tip de tot i de tothom i abans de morir va dictar la llegenda perquè fos escrita al marbre mateix. No fos que amb el pas del temps algú s’estovés i contravenís les seves disposicions pòstumes.
O potser, qui sap què diantre trobarem a l’altra banda, és que esperava que li portessin una companyia més càlida i alegre que no previsibles tristos cadàvers.