Oi?

Aquest matí, a l’albada, durant aquella estona de claror tènue i neta que hi ha entre trenc d’alba i el primer sol que enlluerna, a la banda de xaloc, l’horitzó convidava a fantasiejar.

No s’hi veien bromes o calitges com a llevant o a migjorn, sinó que s’hi siluetejava un perfil més fosc, més dens, gairebé muntanyós. I aquest gener, com altres geners, el salt al cor d’imaginar que allò que es veia, que s’endevinava, al fons tornava a ser la Serra de Tramuntana.

Diria que aquesta vegada no ho era, no, però deixo passar una estona i, quan torno a mirar la foto, d’entrada cada vegada em sembla que potser sí…