Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

L’horitzó, on la mar s’acaba, al gener

Aquest matí, a l’albada, durant aquella estona de claror tènue i neta que hi ha entre trenc d’alba i el primer sol que enlluerna, a la banda de xaloc, l’horitzó convidava a fantasiejar.

No s’hi veien bromes o calitges com a llevant o a migjorn, sinó que s’hi siluetejava un perfil més fosc, més dens, gairebé muntanyós. I aquest gener, com altres geners, el salt al cor d’imaginar que allò que es veia, que s’endevinava, al fons tornava a ser la Serra de Tramuntana.

Diria que aquesta vegada no ho era, no, però deixo passar una estona i, quan torno a mirar la foto, d’entrada cada vegada em sembla que potser sí…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Postals, | s'ha etiquetat en , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent