Oi?

Aquest matí l’home del cotxe, que continua vivint-hi i encara no s’ha quedat sec, m’ha fet un gest. […]
Ell que diu: “Las 19, ¿qué hora es?”

I jo que contesto, com si la pregunta fos d’allò més previsible: “Las 7”, i ja m’avançava a la precisió que, amb tot, em demana: “De la tarde.”

Ha reaccionat amb una mena d’esbufec, com si digués: ostres.

Hi he afegit, per si de cas: “Però ara són les 9. Del matí.”

I ell ha fet un “Sí, ya” d’aquells que et deixen amb la sensació que si no ho arribes a dir estaria ben perdut.

De fet, ho deu estar del tot, igualment.

[El rellotge surt d’aquí, que no en dóna cap referència.]