
“En la darrera part dels Poemes de l’Alquimista, la poesia es desintegra. El poema és vençut per la paraula. La paraula comanda, mestressa desesperada, i organitza el poema en la nostra ment. El poema és en el lector que tingui prou sensibilitat per a captar l’alta tensió de la tragèdia. La poesia és metafísica i el pur estat poètic és la follia. Un pas més i hem depassat ja la poesia per tal d’ésser en l’absolut. El poeta es suïcidarà davant d’un mirall.”
Perucho a Palau i Fabre (Cartes i poemes, per Julià Guillamon)
Comparteix això: