Oi?

Vaig tractar Josep Vallverdú molt poc i massa tard. Però prou intensament per tenir-ne un record ben fondo.

Si no ho recordo malament, va ser poc després que La Galera engegués el projecte de publicar-li l’obra completa que em va fer arribar, potser a través de Xavier Blanch, l’original de Vagó de tercera, un primer volum de memòries, per si a Proa el volíem editar. El vaig llegir, ens vam veure a casa seva a l’Espluga de Francolí —on ell i la Isabel em van rebre amb tot l’afecte—, en vam tirar endavant l’edició, naturalment, i el llibre va aparèixer el març del 1996 com a volum 345 de l'”A tot vent”.

Uns mesos després vam engegar la col·lecció “Perfils”, de no ficció. Vallverdú em va lliurar un nou original, Bitllet de tornada, amb el prec que el llegís i que li digués, sense fer cap “esforç d’amistat”, si valia la pena o no. I tant, que s’ho valia. Es va publicar el 1998, quan jo ja no hi era, amb el títol Garbinada i ponent: els meus anys cinquanta. L’any 2000 encara va sortir a “Perfils” un tercer volum d’aquell recorregut autobiogràfic, Desmudat i a les golfes: un infant als anys trenta.

Un temps més tard, entre el 2002 i el 2008, vam coincidir un cop a l’any a Mollerussa, en l’acte de lliurament del premi Rovelló d’assaig de literatura infantil i juvenil, una iniciativa molt lloable que va tenir, malauradament, un recorregut molt fràgil i massa breu. Acabada la festa social que se celebrava a la sala del Teatre l’Amistat, els convocants, amb l’alcalde al capdavant, els membres del jurat del Rovelló i del premi de Novel·la Breu, entre els quals hi havia Josep Vallverdú, els editors i els guanyadors celebràvem un sopar memorable al Big Ben, amb la taula decorada ben originalment amb motius aproximadament llibrescos.

Entremig, el diari Avui del dia 10 de juny del 1999 havia publicat, a la meva secció de “Llibres recuperats”, l’article “Un nus amb cua”, que recull el web de l’escriptor i que recupero també aquí com a homenatge pòstum. Diu:

Un nus amb cua

Josep Vallverdú, Trampa sota les aigües. Estela. Barcelona, 1965.

Trampa sota les aigües inaugurava, el 1965, la col·lecció “El nus”, una sèrie de novel·la juvenil tan emblemàtica en la dècada dels setanta com ho ha estat per als lectors més joves “Els grumets” de La Galera, publicada primer amb el segell d’Estela i, a partir de 1972, després que les autoritats franquistes en forcessin el tancament, per la nova Editorial Laia, que en va heretar esperit i directius.

El volum, de 12 x 17 cm, lleugerament més ample que no serien els títols de Laia, porta dipòsit legal de Barcelona però va ser imprès als tallers de Casal i Vall d’Andorra. La maqueta i les cobertes, diu la succinta pàgina de crèdits, “són obra de l’Obrador Joan Vila i Grau”. La coberta, a dos colors, negre i blau, sobre fons blanc, presenta el nom de l’autor a la part superior i el títol a la inferior, trepitjant una mar blava. Enmig, un home granota, amb ulleres, peus d’ànec i banyador, neda empunyant un ganivet amb la mà esquerra. El dors de coberta i contracoberta és imprès: sobre un fons marró, apareix diverses vegades el logotip de la col·lecció en blanc i en negre; al dors de la contracoberta, a més, la relació de títols publicats, que en aquest volum es limita forçosament a ell mateix.

La portada interior repeteix el títol, amb la precisió “novel·la” com a subtítol, però no el nom de l’autor; a més del nom i el logotip de la col·lecció, hi llegim “Premi Joaquim Ruyra 1963”. Abans, a la pàgina 2, s’aclareix que la novel·la “tal com fou presentada al premi tenia una extensió superior a la d’ara. Per necessitats editorials calgué comprimir un xic el text, i els editors i l’autor –que s’encarregà de dur a terme la reducció– ho declaren expressament”.

La novel·la, en tretze capítols, és un relat d’aventures, amb tocs de misteri –com suggereix el títol– i el punt d’exotisme per al lector, sobretot el d’aleshores, que dóna una acció situada al Pireu. Vallverdú mateix, a les darreres pàgines del recent volum de memòries Garbinada i ponent, pàgines on apunta els inicis de la seva història editorial, en parla així: “A l’estiu de 1962, a Sant Martí, vaig escriure la primera redacció de L’abisme de Piranos, que vaig deixar reposar mesos i mesos. Un any després la vaig revisar, de fet reescriure, per presentar-la al recentment creat premi Joaquim Ruyra. Se’n diria, finalment, Trampa sota les aigües. Jo ignorava que l’obtindria, i que uns quants anys més tard, amb Rovelló, m’emportaria el Josep Maria Folch i Torres, i que encara, dins la dècada, havia d’escriure una altra novel·la juvenil. […] Fites i més fites, creació d’un nom literari, modest, però present a la nòmina.” Potser modest, sí, però exemplar, si més no, per la quantitat de lectors que les seves intrigues han contribuït a formar.