Assisteixo en poc temps a diverses ponències, en entorns diversos i variats. […]
I ara o després em pregunto què ho deu fer que sigui freqüent trobar-se –fins i tot entre professionals de la docència o la paraula dita– lectures literals d’uns papers exhaustivíssims i que, en canvi, més aviat raregi l’articulació d’un discurs oral, dens si cal, però amè i atractiu. Cal que un tema interessi fins a desbordar per no rendir-se davant intervencions que descuren el ritme, la dicció, la claredat expositiva, els recursos més intuïtius per capturar l’atenció de l’auditori.
Hi ha excepcions, és clar, i de tant en tant tens el plaer d’escoltar un bon orador. Però la conclusió pot ser una altra: aquí hi ha camp per córrer. Vull dir que qui sàpiga oferir –des de l’acadèmia més formal o des de la més informal– un bon ensinistrament als necessitats segur que farà un negoci rodó. I n’hi haurem de donar les gràcies.