
“Dret davant el circular mirall del tocador, Joan examinà atentament aquell home de seixanta anys que el mirava, amb el rostre una mica cansat, però amb una lluïssor d’ironia al fons dels ulls, i l’interrogà en silenci: «Digues, oh pinta! ¿Qui voldries ésser?» I s’esgarrifà una mica per la resposta que no gosava fer-se, perquè sabia prou bé que havia d’ésser: «Jo mateix.»”
El món de Joan Ferrer, de C.A. Jordana