Un dels atractius de seguir la informació del trànsit per ràdio és que t’obliga a anar construint mentalment un mapa del país, i a actualitzar-lo seguint els eixos que hi tracen carreteres, autovies i autopistes. […]
Hi ha dies, però, que la informació t’agafa desprevingut i et sorprèn. I gairebé provoca algun curtcircuit. Com aquesta tarda, quan l’esforçat informant de la delegació de trànsit repetia una i altra vegada que un accident havia forçat a tallar l’autovia de torn a l’alçada de Valloc d’Urgell i hi provocava retencions i tota la pesca.
I vinga a anomenar i a esmentar i a al·ludir a la ignota vila de Valloc, i vinga Valloc amunt i Valloc avall. Al final hi he caigut: l’accident deu haver estat dels que fan època, si a més dels talls i les retencions ha fet caure la meitat del nom a la sacrificada vila de Bell-lloc, el nom de la qual no estrafem si som capaços de gemminar ni que sigui amb prudència ?i ni que sigui en homenatge modest a un dels seus fills insignes, el lingüista Joan Solà? aquesta meravella que són les quatre eles en contacte.