
Ha mort Xuan Bello, la veu literària de la llengua asturiana, a seixanta anys. Reobro la Història universal de Paniceiros, quin títol més descriptiu, irònic i peruchià, i en retinc aquests mots, del “Pròleg per als catalans”, regirats a la nostra llengua per Jordi Raventós:
“Crec que els llibres han d’aspirar a contenir quelcom del que un ha estat i a proposar tant com sigui possible, davant l’atenció momentània d’un lector sumit en les seves pròpies preocupacions, aquella harmonia que la necessitat i l’atzar han afaiçonat per a qui escriu i té la gosadia de donar a l’estampa el seu escrit. Aquí, en aquest llibre, envelleix un home, i això, més que una tragèdia, és una circumstància de la vida.”