Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Geografies de Llorenç Soldevila

Semblava que aquest dissabte vindria simplement a acabar, mig esmorteït, la setmana més estranya de tots els calendaris abans d’enfilar el període nadalenc. Però ha quedat tot trastocat per la notícia de la mort de Llorenç Soldevila.

Recordo que encara no fa quinze anys, que llavors jo era a la Institució de les Lletres Catalanes, em va venir a presentar la proposta de la Geografia literària dels Països Catalans, un projecte ambiciós que cobria un buit indiscutible però que podia semblar propi d’una altra època. No negaré que, vist el panorama editorial, vaig rebre’l més aviat escèptic sobre les seves possibilitats d’èxit. Per això el vaig encoratjar a desenvolupar-lo a la xarxa, cosa que va dir ja duia de cap.

I la veritat és que, tot seguit, amb convicció, tenacitat, capacitat de persuasió, molta i molta insistència i un saber fer que es va demostrar eficaç, i amb el suport entre molts d’altres de la Universitat de Vic, el projecte va anar esdevenint realitat: el 2009 n’apareixia el primer volum i a principis d’aquest any se n’ha publicat el dotzè. I, en paral·lel, ha anat desplegant-se i creixent el portal e-ndrets que, traient partit de les eines que tenim ara, n’és una potentíssima rèplica virtual. La dèria del Llorenç de deixar constància dels testimonis dels escriptors sobre espais concrets és ara un material de referència sobre el patrimoni literari.

Recordava tot això fa un parell de mesos, quan vaig tenir el privilegi de participar en les XIV jornades d’intercanvi cultural que la Societat Catalana de Llengua i Literatura i la Societat Verdaguer van organitzar a l’Alguer, sota la coordinació, amb M. Àngels Verdaguer i Manel Llanas, de Llorenç Soldevila. Hi vaig fer referència aquí en aquesta anotació de fa unes setmanes.

En Llorenç es va desviure perquè aquells quatre dies a l’Alguer i a Sàsser fossin memorables, i estic segur que coincideixo amb la quarantena de persones que hi vam participar que ho van ser. I que encara ho seran més per a tots nosaltres a partir d’ara, ja que des d’avui l’Alguer, el Llorenç i les geografies literàries seran un llaç indestriable en la nostra memòria. A la fotografia, en Llorenç i el Joan es preparen al peu de la Torre de Port del Comte per a la lectura d’un fragment de la Crònica de Pere el Cerimoniós. Costa d’acceptar que la seva vitalitat desmesurada d’aquells dies, l’entusiasme i la passió literària que encomanava, s’hagin aturat ara en sec i per sempre.

Espero que l’equip que Llorenç Soldevila va construir al voltant dels e-ndrets trobarà l’energia i els recursos per culminar la Geografia literària amb el volum pendent, l’onzè, que ha de recollir testimonis literaris, precisament, sobre l’Alguer i les altres “perifèries” dels Països Catalans (Andorra, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord). Si per aconseguir-ho han d’obrir una subscripció popular (d’aquestes que ara en diem crowdfunding), els aviso que poden comptar amb la meva modesta aportació, com ja vaig fer per al dotzè, que em va arribar amb aquesta dedicatòria de l’autor.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.