Potser el més rellevant –discurs final de Pasqual Maragall a banda– d’això que en deien Gala del Català de l’Any ha estat el lapsus de Josep Cuní durant l’entrevista a l’expresident. […]
Una pantalla a l’escenari oferia la vista sobre l’Empordà que es pot veure des de la finestra de la casa dels Maragall a Rupià. La filmació era estàtica i costava apreciar si es tractava d’una fotografia o d’una filmació. Per aclarir-ho, Josep Cuní ha insistit diverses vegades que allò no era una fotografia sinó una imatge real.
L’oposició entre fotografia i realitat ha estat veritablement xocant. I segur que parla de la capacitat que la pantalla televisiva i la transmissió d’imatges en directe tenen de generar realitat. Potser, ja, la realitat.
En Cuní es pensava que feia una de les entrevistes de la seva vida, i potser ho era. També un testimoni viu i en directe de com la tecnologia transforma la nostra relació amb l’entorn. Fins a alterar-ne la percepció.