Oi?

Devíem anar amb cotxe i entre la turba van cridar-nos l’atenció unes cames rosses color de gamba amb sandàlies als peus, o potser una gorra de bèisbol sobre unes ulleres de sol ben fashion. […]

El cas és que van començar a circular hipòtesis sobre l’element observat. I l’una deia que si era guiri i l’altra que si era gai. I al final salta en J. i, com aquell a qui
se li revela un misteri antic, amb alguna oportuna vacil·lació fonètica, etziba: ja sé què és això, ja ho sé, és un guirigall.