Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Equivocar-se d’enemic

Gairebé cada dia ens equivoquem d’enemic. Aquests dies molts ho diuen i ho repeteixen a propòsit de l’escaramussa política catalana. Però ara em duien a constatar-ho unes paraules d’Olga Xirinacs. […]

Llegeixo que ha decidit "passar-se al castellà", i que diu que ho fa decebuda de la política cultural del país, i de les institucions, i de les grans editorials. I, amb paraules entre compungides i altives, afirma: "Potser em diran que sóc una renegada, però jo vull sortir a fora, vull anar a les fires, vull que em tradueixin."

Són desitjos molt nobles, i legítims, i raonables, aquests. Però dubto que es pugui dir amb seguretat que si fins ara no s’han acomplert ha estat per culpa de les grans editorials, de les institucions, de la política cultural del país. Olga Xirinacs, amb una trajectòria tan àmplia i tan continuada, tan premiada ella, més aviat ha estat en prou moments afavorida, bé que segur que no tant com li hauria plagut, per uns i altres.

Però amb això no n’hi ha prou. Els ecosistemes literaris són tan fràgils, i depenen de variables tan imprevistes… Avui sectors del públic et donen el seu favor, demà s’obliden de tu. Avui alguns editors esperen poder-te munyir, demà la majoria en desesperen. Avui els mitjans de comunicació i companyia et fan el buit, demà t’ignoren, i les excepcions són tan escasses. Avui i demà t’escarrasses a tirar endavant una obra, segur que amb il·lusió, segur que amb esforç, segur que amb ambicions, i el balanç al capdavall sol ser tan migrat…

Tan migrat que no és difícil equivocar-se d’enemic, pensar que algú et vol mal, que hi ha complots en contra teu, que ets el centre d’un boicot. Però la veritat sol ser molt més elemental, i dolorosa: no ets tan important per tot això. I el teu enemic veritable acaben essent les falses il·lusions, els esforços mal mesurats, les ambicions que t’embafen. El veritable enemic és un mateix.

A quina conclusió arribarà, si no, si la trajectòria que ara estrena en castellà tampoc no sacia les ànsies de l’autora?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Veus per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent