Oi?

A Berlín hi ha una plaça, entre l’edifici barroc de la biblioteca de la Humboldt Universität i l’edifici de l’Òpera, famosa perquè el 10 de maig del 1933 militants nazis hi van cremar, com a moltes altres ciutats alemanyes, muntanyes de llibres. És la Bebelplatz.

Avui, en aquell indret hi ha un memorial, discret i alhora d’enorme impacte, que ho recorda. Discret, perquè tot passejant és fàcil passar per alt la finestra de vidre de només un metre de costat que s’obre sota els peus del vianant en un marge del centre de la plaça.

Però d’enorme impacte, com el poema objecte més revulsiu, pel que mostra la finestra: una immensa llibreria sense llibres, una estesa de prestatges blancs que entreveus sota el vidre quan t’hi acostes. Tan nets, que l’absència de llibres és la més gran denúncia contra l’intent de silenciar-los.

Unes passes enllà, dues plaques de bronze, igualment clavades a terra, entre les llambordes, donen fe del record. Ho fan, és clar, en alemany. Però em sembla que s’hi entén tot. Com els versos, diríeu que esglaiadorament premonitoris, de Heinrich Heine.