Oi?

Baixava tot caminant a treballar i ho feia escoltant la ràdio, l’entrevista que avui mantenia el Bassas amb Antoni Zabalza, president d’Ercros, per parlar del problema de la contaminació del riu a Flix, un bon tros de problema, a fe. […]

Com que ja tenia la informació del cas, també en la versió de l’empresa, he repetit l’exercici que ja vaig fer l’altre vespre, quan el mateix Zabalza seia davant l’ull penetrant i l’interrogant incisiu de la Mònica Terribas. Quin exercici? Mirar l’entrevista i sentir-la sense escoltar-ne el contingut.

El senyor Zabalza té el do d’expressar-se. Parla pausat, amb aplom i un timbre de veu agradable. La gestualitat, gens exagerada, gairebé invisible, transmet seguretat i confiança. Construeix les frases correctament, amb fluïdesa, sense buscar torturadament la paraula justa ni, a l’altre extrem, limitar-se a repetir una lliçó apresa. No: parla, s’explica, convenç.

Si després recuperes el contingut de les entrevistes tens la temptació de dubtar d’aquesta impressió tan sòlida i favorable. I és que, generalment, el representant d’una empresa, i més si n’és un alt dirigent, ha d’encarnar el dolent de la pel·lícula. Jo no sé si el senyor Zabalza, que representa la química Ercros, té raó o no o només una mica, ni si diu la veritat o ens aixeca la camisa o això i allò i a mitges. Però, com que parla amb la virtut de no encastellar-se en una posició tancada i ho fa amb una aparent transparència, acabes donant-li crèdit.

Té el do d’expressar-se, sí, un do escàs. Molt escàs, mireu quina misèria, precisament entre els quadres dirigents -en els àmbits de la política, de la cultura, de l’empresa i afegiu-hi l’àmbit que hi trobeu a faltar-. Sí que hi ha excepcions, com el senyor Zabalza. Però són prou rares perquè exclamis, després de sentir-lo, que algú aprofiti el talent d’aquest home i el faci de seguida ministre o conseller.

Després he sabut que ja va ser secretari d’Estat d’Hisenda temps enrere. I aleshores m’he quedat amb la cella alçada. Tant que m’ha fascinat, la capacitat comunicativa del senyor Zabalza, doncs ara no sé si tinc vista o sóc d’allò més passerell.