El cor de Ratzinger
Diumenge passat obro La Vanguardia i topo amb aquest titular: "Ratzinger se mostró dispuesto a donar su corazón a un musulmán." […]
I em queda cara bleda. ¿Aquestes declaracions assossegaran l’ambient, o actuaran com una nova provocació? Perquè, si no tenen voluntat provocadora, ja em direu què són.
Jo em pensava que els òrgans es donen a les persones que els necessiten, segons una llista de prioritats que estableix un organisme mèdic en funció de paràmetres poc o molt objectivables. ¿O és que resulta que ara seran els donants els qui establiran les seves preferències, d’acord amb criteris com la raça, el sexe, les preferències sexuals o espirituals del receptor? Decididament, el Papa ens desborda sempre per la dreta.
Llegeixo la notícia i aleshores descobreixo que aquestes apreciacions no són del tot justes. Les presumptes declaracions són de quan Ratzinger encara no era Benet. I han estat extretes d’un diàleg en el context del qual no diuen exactament el mateix que el titular:
És l’entrevistador qui es deixa arrossegar per una mena d’entusiasme pietós i especula amb la possibilitat que el cor ara infal·lible vagi a petar al pit d’un immigrant negre i mahometà. ¿Com es pot haver acudit a la redacció del diari, ara, posar aquest titular d’ham per als lectors? És ben cert que hem perdut el nord.
Vull dir: ¿hauria gosat algú estirar del mateix diàleg això?: "Ratzinger accepta que el seu cor sigui donat a un negre." Segur que no. Doncs visca la tolerància i el diàleg multicultural.