Dotze anys i un dia de reclusió menor
Ho confesso: no he pogut evitar la curiositat. He obert la llista de procediments judicials militars que afecten 66.590 persones físiques i 15 jurídiques i hi he tafanejat una estona. […]
Això vol dir que he posat els meus primers quatre cognoms al buscador, tot i saber que no hi trobaria res. Per curiositat. I de sobte me n’he recordat.
He recordat que no el van conèixer. Que gairebé no en saben res. Que l’àvia no en va parlar mai i el pare a penes els n’havia explicat cap cosa. Que després de la guerra va fer presó. I que, després de sortir-ne, mai més no va ser ningú.
La seva presència en la llista no aclareix gaire res:
Borau Álvarez, José. Consell de guerra. Sumaríssim. 1939. Pena: Vint anys de reclusió temporal. Commutació: Dotze anys i un dia de reclusió menor. Indultat.
Ni que en poguéssim reconstruir la història, tants anys després, no n’ompliríem el buit. I és exactament d’això que es tracta: recuperar la memòria, restituir la dignitat als vençuts, fer les paus amb el passat. Encara que et deixi aquesta agror als llavis i aquesta buidor a l’estómac.