Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Publicat el 19 d'octubre de 2007

Dependències

Mentre intento acabar de retrobar el ritme després de l’experiència Frankfurt, anoto aquestes paraules que Eduardo Mendoza escriu a ?Mes Barcelone?, un article en primera persona aparegut a Le Nouvel Observateur l?11 d?octubre.

Escriu Mendoza:

Quand mon père a été nommé a Barcelone, il a rencontré ma mère. L?anarchisme, en Catalogne, c?est presque une tradition. Il y a trouvé une terre féconde, parce que la Catalogne était une région sans Etat. Elle dépendait de Madrid, mais l?incompétence du pouvoir central a toujours été si grande qu?elle a été comme indépendante sans être indépendante.

Segons el relat suggerent de Mendoza, doncs, la incompetència d’Espanya, del seu Estat i de la seva estructura administrativa ens va fer, per dir-ho en termes abusius, virtualment independents. És curiós que un segle, després, i malgrat tenir més múscul institucional que mai, les noves incompetències de l’Estat que tenim a sobre rebin respostes tan tímides. Però Mendoza continua: Catalunya, aleshores, al tombant del XIX al XX,

C?était une des régions les plus pauvres d?Espagne. Aujourd?hui, sa richesse lui permettrait l?indépendance. Mais c?est trop tard, c?est absurde. Indépendant de quoi? Nous dépendons tous de la Banque centrale européenne!

És tard, exclama, i ho rebla: independents de què? Home, doncs ja m’agradaria a mi dependre de la banca central europea de la mateixa manera que en depenen els altres europeus, i no amb dependència interposada…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Paraules per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent