Cultura catalana
Durant un sopar algú posa sobre la taula la qüestió bizantina: què és la cultura catalana? Però no com a pregunta conceptual i genèrica –tal com l’aborda, profitosament, el darrer llibre de la Gabancho, que alhora sap recórrer a bons exemples i evita l’abstracció–, sinó amb cert afany de delimitar amb precisió quines propostes es poden considerar culturalment catalanes i quines no i, per tant, han de ser excloses. […]
Trista discussió, absurda i suïcida: Picasso és cultura catalana? Es pot respondre rotundament a la pregunta? Més encara: val la pena fer-ho? No tinc cap dubte que hi ha una catalanitat de Picasso, malgrat el seu origen malagueny i malgrat la seva dimensió universal. Malgrat…
Ens hem deixat arrossegar a una discussió bizantina estèril i sense sortida. Què és, exactament, cultura catalana? Però, què és, exactament, qualsevol cultura? Què és, fins i tot, cultura?
Potser la millor rèplica, per començar, ha de ser en clau de boutade, o d’analogia… sexual. Vet-la aquí: la catalanitat no es defineix, es practica.