Crosta i caspa
Fullejo diaris endarrerits i em sorprèn l’enrenou que provoquen les bestieses que diu Joan Ferran sobre els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio. […]
Aquest és un d’aquells que quan feia oposició denunciava els intents del govern convergent –deia– de manipular els informatius i ara des del costat del poder exigeix –diu– rebre un tractament favorable dels informadors. És curiós com l’aigua sempre baixa al seu molí, i pobre del que li discuteixi la raó: fulminat per un exabrupte es convertirà de seguida en crosta de la pitjor mena… O no.
Perquè també hi ha una crosta gairebé positiva, necessària. Sí, en som uns quants –pel cap baix 250.000 i 700.000 pel cap alt, sigui dit amb permís d’El País– que a les ferides se’ns hi fa crosta nacionalista. Però la crosta, aquesta crosta nostra, no és senyal de brutícia sinó de vitalitat i regeneració guaridora.
Jo la prefereixo, segur, a la caspa espanyola. Aquesta sí que, visible o no, quan la perceps sempre fa picor.