Torno de la muntanya i quan ja sóc a tocar de la carretera ens creuem amb dos gossos mansois. […]
El meu s’atura, ajup les orelles i remena pacíficament la cua. Ja l’he lligat i té una actitud de docilitat extrema. Aquells perdiguers l’ensumen, el saluden sense efusió i continuen amb certa indiferència.
Tres passes després, en creuar-nos amb el seu amo, pronuncio amb cortesia un net “Bon dia”. L’altre deixa anar: “Pasa, pasa. Hala, venga.” I no em queda gens clar si s’adreça als gossos. O a mi.