Oi?

A l’examen se m’acut plantejar una qüestió sobre la importància de l’estil, com a pretext per parlar d’alguns dels autors treballats a classe. […]

I sí, l’alumne atina a relacionar la pregunta amb Proust, per exemple, i se li acut de dir-ne ni més ni menys que això:

Aquest autor, realment complicat de llegir, "s’enrotlla com una persiana", com es diria col·loquialment.

De seguida ho rebla:

El seu estil està ple de frases llargues per fer que el lector es quedi realment amb el missatge.

Davant la qual acumulació de saviesa no tindré més remei que suggerir-li que ens tornem a veure el mes de juliol. Però hauria de fer-ho col·loquialment, potser?