Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Cançó de bressol

Sempre m’ha acompanyat, d’ençà que vaig llegir-la encapçalant el primer volum de l’obra de l’Estellés, d’ençà que vaig sentir-la cantada per Celdoni Fonoll, encara més d’ençà que sabia que un dia la cantaríem també nosaltres. Aquest dia és avui; des d’avui, sempre. La "Cançó de bressol" de Vicent Andrés Estellés. Fa així: […]

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Interiors per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent