I aleshores va i ETA hi diu la seva. Després de rellegir les notes anteriors, he d’admetre que sí, que caldrà encara molta paciència. […]
Però la paciència no està renyida amb l’esperit vigilant i el gest enèrgic. Sabem d’on venim i, amb més o menys coincidència, on voldríem anar. Però el camí que estàvem seguint s’ha emboscat. I la brúixola que ens guiava ara mateix no és segur que senyali el nord. Caldria imantar-la de nou.
Revisem, doncs, les brúixoles. (Que le revisi Artur Mas, sobretot, no sigui que es trobi, ell i els que el segueixen, que, alçant mentó per fer-se sentir, el que li falli sigui el peu…) Revisem-les tots.
Que caldrà tenir eines i instruments ben ajustats, ben esmolats, per als mesos de vaivé que ara comencen, tant si comencen a fi de bé com si ara tampoc.