Bertrana
Celebrem els quaranta anys del Prudenci Bertrana, que tenen mèrit, i comparteixo taula amb alguns guanyadors, i de relleu, del premi. […]
Passa un fotògraf entre les taules, amunt i avall, retratant aquest o aquell, grups o
parelles. I ve que s’atura i demana als autors: "Vostès són els que
queden?" Com si fossin els últims exemplars d’una espècie en extinció…
La pregunta ha estat del tot ingènua, però un calfred ha recorregut la taula. Fins que algú reacciona: "No, home, són els que han vingut, que per sort en queden molts més…" Els altres no cal que els enterrem, encara. L’home fa les fotos i continua el seu passeig laboral, indiferent als comentaris. Els que queden, deia, com si fossin els últims supervivents d’un món que s’ensorra…
L’endemà, ara en un sopar literari, sabem que Roc Casagran s’emporta el Pin i Soler i es pot constatar, contra el pessimisme crònic, que nous autors insisteixen a expressar-se literàriament en aquesta llengua. Almenys això ho tenim.