Oi?

Rebo una carta que es presenta amb formalitat políticament correcta: “Benvinguts i benvingudes” […]
I després continua, ja entrant en matèria. La lectura apressada de
l’encapçalament no evita un efecte estrany, gairebé un grinyol. I, quan
ja t’endinsaves matèria enllà, tornes a l’inici.

Sí, no ho has llegit malament: l’artificiós “benvolguts”, ja convertit
en anodina fórmula de cortesia, ha mudat ara la pell per renéixer com un potent “benvinguts”. I la metamorfosi, tot
indica que involuntària, ens situa
davant la carta com si entréssim en un nou espai, un lloc altre d’on som i on arribem amb la lectura.